Daniel Gil

Banyeu les vostres filles...

Banyeu les vostres filles sempre que us ho demanin, i compartiu amb elles aquest moment íntim i d'establiment i de reforç de vincles i de jocs d'aigua càlida embafada de rialles. Banyeu les vostres filles sempre que us ho demanin, malgrat que sapigueu i sapiguem i tinguem clar que ja ho poden fer elles soles, per allò d'anar reforçant la seva autonomia i la llibertat i la independència de tothom. Banyeu les vostres filles sempre que us ho demanin, perquè sempre, sempre, al cap dels anys, arribarà aquell dia, aquell moment greu i incert i alhora inevitable en què us tancaran la porta als morros, i us diran que ja no volen que entris més. Banyeu les vostres filles sempre que us ho demanin, perquè així lluitareu contra el temps i contra l'inevitable --que sempre guanya-- conversió de realitats i instants en records d'un passat infinit.