La biblioteca sense llibres (2)
Imaginem-nos per un moment la nostra biblioteca (pública o qualsevol altre) més propera; fem-nos una imatge mental de com és actualment, amb els seus equipaments, el seu mobiliari, etc. Tot molt clar, no? De les biblioteques en tenim una imatge física molt clara i nítida: un edifici d'una biblioteca ha de ser així, així i així. Un entorn que es repeteix; consolidat i d'èxit. Ara bé... intentem modificar aquesta imatge, i eliminem d'ella tots els prestatges i tots els llibres. Deixem-la buida. De cop i volta, tot el fons bibliogràfic de la biblioteca s'ha esfumat. Com reconstruim aquesta imatge de la biblioteca? Sens dubte ens sobta aquesta nova imatge d'un equipament que fins ara creiem estable i permanent... no? Com omplim ara les diferents sales i seccions de la biblioteca?
El dimarts passat dia 6, durant l'Esmorzar del COBDC a Tarragona aquest tema va aparèixer, i la conversa amb en Javier Celaya em va donar algunes pistes d'un possible futur... Un futur, òbviament, ple de preguntes encara sense resoldre. Així que tot el que poguem parlar són simples tendències o pronòstics.
Una de les tendències a què apuntava Celaya fou de què els llibres cada cop més estaran al núvol, a la xarxa. Un núvol, un espai digital, un GEPA digital compartit per diferents biblioteques, i al qual els seus usuaris s'hi podran connectar i descarregar-se en préstec els llibres que vulguin. Aquest préstec es controlaria mitjançant programes similars als dels cibercafés: quan s'acabi el temps de préstec, la connexió entre el dispositiu de l'usuari i aquest GEPA digital es tallarà. És a dir, que la llicència temporal d'ús de l'usuari caducaria automàticament, i l'usuari ja no podria llegir aquell llibre des del seu dispositiu, a no ser, clar, que demani pròrrogues. A la Universitat de Xicago això ja s'està experimentant.
Així doncs, si de cop i volta desapareixen tots els materials de la biblioteca... com la omplim? O millor dit... en què ens convertim? Anem a pams:
Si la informació flueix en oceans digitals, des de la biblioteca caldrà prioritzar-ne l'accés com a un element crític i fonamental. Així, els nostres espais s'haurien d'omplir amb els dispositius necessaris per al seu accés i consulta. I fins i tot s'hauria de poder modificar, transformar i redistribuïr-la. Per tant, penso que veurem un augment considerable del nombre d'ordinadors a les biblioteques, que ompliran les antigues sales de lectura amb els prestatges. I també, cada cop més, veurem lectors de llibres electrònics disposats com els ordinadors (i amb mesures de protecció per a evitar furts, és clar). I per descomptat, dono per fet que hi hauria xarxa wi-fi per a l'accés amb dispositius dels propis usuaris.
Evidentment, encara quedaria molt d'espai... Durant l'Esmorzar, Celaya apuntava l'especialització com a una possible via. I reconvertir les sales en funció d'aquesta especialització. Va comentar el cas d'una biblioteca de Hèlsinki, que s'havia especialitzat en música, i reconvertit les seves sales en sales d'assaig. En què es podria transformar la teva biblioteca més propera? Potser una biblioteca com la del COAC podria acollir petits despatxos per a arquitectes, formant un petit viver d'empreses especialitzat. I la Marcel·lí Domingo de Tortosa? En les públiques, l'assumpte és més complicat, i potser caldria estar coordinat amb altres biblioteques del territori...
Amb Celaya vam arribar a coincidir en què les biblioteques s'encaminen cada cop més cap a una mena de centres cívics. O com a mínim això sembla. Però que per tant, caldria revaloritzar el concepte de centre cívic en la nostra societat, i posar-lo al lloc que li pertoca. Hi hauria d'haver un procés de dignificació en el nostre entorn social dels centres cívics, uns centres que penso tenen un aire de segona categoria. La biblioteca penso que hauria de liderar aquesta transformació si, com sembla, anem cap aquí.
M'imagino una biblioteca extensa i distribuïda... o més aviat una biblioteca com a concepte. Etèrea. I amb diferents nodes físics d'accés a aquest concepte: des de centres cívics, casals, telecentres, Punts Òmnia, passant, és clar, per qualsevol tipologia de biblioteca. I encara més, quin paper jugarem els bibliotecaris? També serem un concepte?