Sobre les primerenques biblioteques cristianes
Inicio les lectures d'estiu, que posposo i retardo de forma inevitable pel ritme frenètic que porto durant el curs. A les vacances d'agost no és que disposi de massa més temps lliure, però alguna cosa puc rascar. Així les coses, enceto la lectura d'un capítol del llibre Libros y lectores en la Iglesia antigua, de Harry Y. Gamble, editat per Sígueme l'any 2024 en el número 174 de la seva col·lecció Biblioteca de estudios bíblicos. En concret, es tracta del capítol 4, sobre les primeres biblioteques cristianes.
Comença el capítol fent esment de les biblioteques de les primeres i menudes comunitats cristianes primitives, i que tenien una finalitat eminentment pràctica, fonamentalment litúrgica i de celebració. Hi destaca la biblioteca de la comunitat de Cirta, de la qual se'n mencionen 37 volums. És significatiu, a més, que els encarregats de la custodia dels llibres de la comunitat fossin els lectors, que per aquells anys eren una orde menor del clergat, accepció de l'àmbit religiós que recull l'IEC. L'autor explica que malgrat que aquesta xifra de 37 volums s'ha aconseguit a partir dels textos que fan referència a l'edicte de l'emperador Dioclecià de l'any 303 que ordenava la confiscació i crema de llibres cristians, i que molts dels llibres de la comunitat en efecte no es trobaven a les dependències de la comunitat sinó en les cases particulars dels lectors, aquesta pràctica era habitual en aquells anys, i part dels llibres de les primeres comunitats cristianes es trobaven a les cases dels lectors, que n'eren els custodis.